Un contador Geiger és un instrument que permet mesurar la radioactivitat d’un objecte o lloc. Quan una partícula radioactiva s’introdueix en un contador Geiger, produeix un breu impuls de corrent elèctrica. La radioactivitat d¡una mostra és calcula pel nombre d’aquests impulsos.
Està format, normalment, per un tub amb un fi fil metàl.lic al llarg del seu centre. L'espai entre ells està aïllat i farcit d'un gas, i amb el fil a uns 1.000 volts relatius amb el tub.
Un ió o electró penetra en el tub (o es desprèn un electró de la paret pels raigs X o gamma) desprèn electrons dels àtoms del gas i que, a causa del voltatge positiu del fil central, són atrets cap al fil. En fer això guanyen energia, xoquen amb els àtoms i alliberen més electrons, fins que el procés es converteix en una allau que produeix un pols de corrent detectable. Farcit d'un gas adequat, el flux d'electricitat s'atura a si mateix o fins i tot el circuit elèctric pot ajudar a aturar-ho.A l'instrument se li diu un "comptador" ja que cada partícula que passa per ell produeix un pols idèntic, permetent explicar les partícules (normalment de forma electrònica) però sense dir-nos res sobre la seva identitat o la seva energia (excepte que hauran de tenir energia suficient per penetrar les parets del comptador). Els comptadors de Van Allen estaven fets d'un metall fi amb connexions aïllades en els seus extrems.
