Què és?

La radioactivitat és un procés natural i espontani per al qual els àtoms inestables d’un element emeten o irradien l’excés d’energia del seu nucli i, així, canvien (o decauen) a àtoms d’un element diferent o un estat d’energia menor del mateix element. Els àtoms aconsegueixen ser inestables variant l’energia dels seus electrons, dels seus nucleons o variant d’isòtop. Aleshores, els elements o cossos anomenats radioactius, emeten radiacions que tenen la propietat d’impressionar plaques fotogràfiques, ionitzar gasos, produir fluorescència..

 Descobriment de la radioactivitat natural

Henry Becquerel

El pare de la radioactivitat va ser Henry Becquerel que el 1896 va descobrir que varies sals d’urani emetien radiacions espontàniament, a l’observar que vetllaven les plaques fotogràfiques cobertes amb paper negre. Va fer experiments amb el mineral en calent, en fred, pulveritzat, dissolt en àcids i la intensitat de la misteriosa radiació era sempre la mateixa. Per tant, aquesta nova propietat de la matèria que va rebre el nom de radioactivitat no depenia de la forma física o química en la que es trobaven els àtoms del cos radioactiu, sinó que era una propietat que formava part de l’interior mateix del nucli.

Marie Curie

L’estudi de la radioactivitat va continuar gràcies a Marie i Pierrre Curie, els quals van trobar altres substàncies radioactives: el torio, el poloni i el radi. Marie Curie va deduir que la radioactivitat era una propietat atòmica ja que la intensitat de la radiació emesa era proporcional a la quantitat d’urani present.

Més endavant, Ernest Rutherford en el 1911, va demostrar també que les radiacions emeses per les sals d’urani podien ionitzar l’aire i produir la descarrega de cossos carregats elèctricament.

Descobriment de la radioactivitat artificial

Es produeix quan es bombardegen certs nuclis estables amb les partícules apropiades. Si l’energia de les partícules te un valor adequat, penetren en el nucli bombardejat i formen un nou nucli que en cas de ser inestable es desintegra després radioactivament.

Jean Frédéric Joliot-Curie

Aquest tipus de radioactivitat va ser descoberta per Jean Frédéric Joliot-Curie i Iréne Joliot-Curie. Van observar que la substàncies bombardejades emetien radiacions després de retirar el cos radioactiu emissor de les partícules de bombardeig.

La primera observació de la fisió es va observar que es donava com a resultat de la divisió dels nuclis d’urani, això es va poder deduir verificant els experiments de Fermi.

Gràcies a l’estudi de la radioactivitat va permetre conèixer millor l’estructura del nucli atòmic i de les partícules subatòmiques.