Classes i components de la radiació


    Partícules alfa
Són fluxos de partícules carregades positivament compostes per dos neutrons i dos protons. Les seves característiques són:
-       són desviades per camps elèctrics i magnètics, són pocs penetrants encara que molt ionitzant i són molt energètiques.
-       Van ser descobertes per Rutherford en un experiment en el qual va fer passar partícules ala a traves d’un vidre prim i les va atrapar en un tub de descàrrega.
Aquest tipus de radiació es característica dels elements situats al final de la taula periòdica.
Aquest nuclis tenen molts protons i la repulsió elèctrica és molt forta, per la qual tendeixen a obtenir un nombre de neutrons aproximadament igual al nombre atòmic i per aconseguir-ho emeten una partícula alfa. Aquest procés allibera molta energia.



Desintegració beta
Són fluxos d’electrons (beta negatives) o positrons (beta positiva) resultants de la desintegració dels neutrons o protons del nucli quan aquest es troba en un estat excitat.
Les seves característiques són:
-       són més penetrants que les partícules alfa, encara que el seu poder d’ionització és menys elevat. Per tant, quan un àtoms expulsa una partícula beta el seu nombre atòmic augmenta o disminueixi una unitat (degut al protó guanyat o perdut).
Dins de la desintegració beta hi ha tres tipus de radiació:
-       la radiació beta negativa: consisteix en la emissió espontània d’electrons per part dels nuclis
-       la radiació beta positiva: en la que un protó del nucli es desintegra i dóna lloc a un neutró, a un positró o a una partícula beta positiva i un neutrí.
-       Captura electrònica: es dóna en nuclis amb excés de protons, en la qual en nucli captura un electró de la membrana electrònica que s’unirà amb un protó del nucli per donar lloc a un neutró.

Radiació gamma 
Es tracta d’ones electromagnètiques. Les seves característiques són: són 
molt penetrants, poden arribar a travessar capes de plom o formigó. En 
aquest tipus de radiació el nucli no perd la seva identitat, sinó que desprèn 
l’energia que li sobre per a passar a un altre estat d’energia més baixa 
emeten ens rajos gamma.